La JSC denúncia l’asfíxia financera a la que la Generalitat sotmet les universitats públiques catalanes mentre multiplica la despesa en viatges del president a l’estranger, especialment a Waterloo.
El darrer dijous 30 de maig la Universitat Autònoma de Barcelona va celebrar un claustre extraordinari convocat per la rectora Margarida Arboix per exposar la greu situació econòmica d’aquesta i de la resta d’universitats publiques catalanes. L’estat econòmic de la UAB ha arribat al límit i la rectora considera cridar a la manifestació pública per aconseguir que el Govern escolti d’una vegada per totes les reclamacions dels rectors.
Després de les brutals retallades que el govern d’Artur Mas va aplicar al sistema universitari català el 2011 (en què, per exemple, el pressupost de la UAB va reduir-se en 40 milions d’euros, un 10% del total) els equips de govern de les universitats catalanes han fet l’impossible per mantenir l’acadèmia en funcionament. S’estima que el pressupost necessari per mantenir en funcionament el sistema és d’uns 1000 milions d’euros anuals, però si fem un cop d’ull als comptes del govern, des de 2011, només 730 milions han estat dotats a les universitats.
Tot i semblar increïble, la qualitat dels estudis i la recerca no s’ha vist afectada gràcies als esforços extres del personal docent, investigador i d’administració. Les universitats catalanes segueixen competint amb la resta d’universitats punteres europees i obtenen posicions molt altes a tots els rànquings. Però, els fets ens han conduit a una situació clarament insostenible. El 2018, la UAB va haver de tancar l’exercici en dèficit per primera vegada en molt de temps i les alarmes han saltat. Un dèficit derivat de la inacció del Govern de la Generalitat.
La setmana en què el govern Torra-Aragonès celebra el seu primer aniversari la imatge no pot ser més dantesca: es fa palesa la completa inacció de la Generalitat i la seva deixadesa de funcions en quant a les necessitats de tots els catalans. Han hagut de ser les universitats catalanes les encarregades de cridar l’atenció al president després de resistir durant 7 anys una situació d’asfíxia econòmica aclaparadora. Siguem conscients que aquest govern està jugant amb el futur de milers de joves que aspiren a rebre una formació superior de qualitat. Les universitats són una eina de creació de futur i benestar econòmic que cap govern mínimament preparat deixaria a la deriva. El binomi Torra-Aragonés està disposat a hipotecar el futur de milers de d’estudiants catalans i estrangers en la seva lluita sentimental per una Catalunya excloent.
Per acabar-ho d’adobar, encara sorprèn més la resposta que el Govern ha donat de manera reiterada a les reclamacions tant de les universitats com dels sindicats: no hi ha diners. És ben curiós que mentre s’al·lega la manca de recursos per desatendre les seves obligacions, el Govern si que ha augmentat algunes partides molt menys importants pel conjunt de la ciutadania. Perquè hem de permetre l’enorme despesa en viatges internacionals del senyor Torra, o l’increment del pressupost de TV3 però mantenir la precarietat a la universitat? Alguns en diuen qüestió de prioritats. Amb quina justificació, els dos partits de Govern van impedir l’aprovació d’uns pressupostos de l’estat que suposaven un clar revés a les polítiques d’austeritat i que suposaven l’arribada de més recursos per la Generalitat? Això també és qüestió de prioritats.
Enfront aquest escenari límit en què la viabilitat d’un sistema universitari punter com el català està en risc, la JSC no es quedarà quieta. Ja n’hi ha prou d’aguantar la inacció d’un govern que quan governa, ho fa només per uns quants. Ja n’hi ha prou d’acceptar situacions vergonyoses com que el govern ignori la rebaixa de preus públics aprovada pel Parlament. Per garantir el futur dels joves i la salut de les universitats catalanes, demanem la unitat de les vuit universitats publiques catalanes enfront del govern que les condemna a la precarietat.
Per demostrar que Catalunya diu prou, cridem a la protesta massiva contra l’enèsima manca de respecte del govern de Torra. Per garantir que aquesta en sigui la darrera.
