Article d’opinió sobre el nou PDUAECO
Víctor Recio Rodríguez
Abans de presentar la meva visió personal sobre el nou Pla Director Urbanístic d’Activitat
Econòmica de la Conca d’Òdena, és necessari que m’aturi un instant en analitzar les
aspiracions desgraciadament majoritàries d’una població conservadora i temerària al
progrés com és la població de la Conca d’Òdena. A causa d’aquesta por al progrés ja s’ha
demostrat any rere any que el deixar les coses tal i com estan no és un mètode útil per
avançar, sinó que és una manera de fer que tan sols impulsa èxodes de persones
emprenedores cap a comunitats on es pugui cultivar el seu talent, fet que no és possible
en un entorn estàtic recelós als canvis i satisfet amb la monotonia com és el nostre.
És per això, per tant, que és més necessari que mai implementar un revulsiu a la Conca
que capgiri la forma de viure i pensar de tots i totes per tal de ser pioners en el progrés
industrial i tecnològic a Catalunya tal i com ho vam ser amb el sector de l’adoberia en
una època daurada que molts recorden amb enyorança però que no s’atreveixen a tornar
a reproduir. És obvi, doncs, que sense valentia i decisió mai farem realitat unes idees que,
per desgràcia, tan sols són utopies pels que apostem pel desenvolupament. Des de la
perspectiva d’una persona jove que no veu el desenvolupament del seu futur a la Conca,
intentaré transmetre quant d’important és la redacció d’aquest pla i què hauria d’incloure
per tal d’evitar que moltes persones como jo acabem marxant de la nostra llar.
Centrant-nos inicialment en el model industrial, és imprescindible que el nou PDUAECO
introdueixi a la Conca l’acabada de néixer indústria 4.0 i no només la ja tradicional
indústria 3.0, ja que sense apostar per la Quarta Revolució Industrial serem (de nou)
irrellevants en el mapa al llarg d’uns anys. La “Quarta Indústria”, però, no pot tornar a
estar assentada sobre grans hectàrees de formigó, és de vital importància que aquest nou
model sigui capaç de conviure amb l’entorn natural i la sostenibilitat a partir d’estar
impulsat per energies renovables provinents de panells solars instal·lats en la mateixa
zona. Un exemple d’aquest tipus d’activitat industrial són les factories de Tesla, grans
superfícies enmig de la natura que estan potenciades per energies renovables alhora que
manufacturen productes no contaminants.
Aquesta forma de produir, però, no ha de ser l’única, ja que seria de gran riquesa cultural
i artística el cedir un espai, probablement el més proper als nuclis de població, per a
l’assentament de start-ups tecnològiques i design labs capaços de produir contingut
majoritàriament digital, tot basant-nos en exemples pioners com Silicon Valley als EUA
o Rhine-Main-Neckar a Alemanya. Els clústers tecnològics basats en les TIC són, en
poques paraules, el futur i, en conseqüència, una aposta del Govern de la Generalitat de
la mà del Govern Central pel potenciament d’aquest tipus d’activitat a la Conca podria
convertir el nostre territori en el principal centre de R+D+I del sud d’Europa.
Un cop presentades les aspiracions, i imaginant que aquestes es fan realitat, serà també
de necessària implantació un trajecte ferroviari entre la Conca i l’Àrea Metropolitana que
sigui capaç de transportar mercaderies i persones de manera eficaç i ràpida. Encara que
el principal objectiu sigui assolir els punts nomenats prèviament, és important recordar
que actualment a la Conca d’Òdena el transport públic, eix vital de la sostenibilitat, és
una eina poc útil que, per exemple, triga 1 hora i 30 minuts en efectuar el trajecte de 68km
entre Igualada i Barcelona o 44 minuts en el trajecte de 35km entre Igualada i Martorell.
En definitiva, les aspiracions descrites al llarg d’aquest article no deixen de ser més que
petits grans somnis que, probablement, s’oblidaran amb el pas del temps, aconseguint així
que el territori visqui eternament en la melancòlica mirada a un passat industrial en què
vam ser pioners a Europa i que, per desgràcia dels progressistes, pot no repetir-se.
La Conca d’Òdena podrà ser un lloc on viure, treballar i ser feliç. Lamentablement, sense
arriscar-nos continuarem molts anys vivint en els monòtons i avorrits blancs i negres
d’una societat que té por a somiar, deconstruir-se i evolucionar.
